Espanya en els Campionats d'Europa

Mentre que per a la selecció espanyola masculina el títol de campiona d'Europa és un repte encara per aconseguir, un objectiu que durant dècades no s'ha pogut culminar, una de les assignatures pendents des de fa molts anys, per a la selecció femenina és quelcom ja conegut. L'equip de Miki Oca va poder assaborir el triomf en el penúltim certamen disputat, el del 2014, en l'edició celebrada a Budapest.

El debut de la selecció masculina es va produir en els segons Campionats d'Europa, disputats a Bolonya el 1927. Va ser un exercici d'aprenentatge per un equip que, dirigit per Francisco de S. Gibert, no va aconseguir anotar ni un gol. Va perdre davant França 5-0 en la fase eliminatòria i va caure de nou sense estrenar-se davant Alemanya, aquesta vegada per 9-0, en la fase de repesca.

No seria fins a la dècada dels 70 que Espanya es consolidaria entre els millors equips continentals, arribant així la primera de les seves quatre medalles conquerides l'any 1983, ja amb el gran referent de la selecció, Manel Estiarte, en plenitud. D'aquests quatre trofeus, tres van coincidir amb l'etapa de Estiarte com a líder de l'equip (Roma 1983 bronze, Atenes 1991 plata, Stuttgart 1993 bronze) i la quarta es va aconseguir a Belgrad 2006 (bronze), el millor resultat dels tornejos d'aquest segle XXI. En l'actualitat l'equip és cinquè d'Europa, ja que aquesta va ser la seva classificació en l'últim torneig, el de Belgrad.

La selecció espanyola apareix en desena posició en la classificació del medaller històric amb quatre medalles, una de plata i tres de bronze. 

El waterpolo femení espanyol, que ha igualat el nivell de les altres potències en molt poc temps, és avui dia un dels equips més destacats, especialment després de la victòria assolida als campionats del 2014 a Budapest, que precedien la plata olímpica de Londres i els Campionats Mundials de Barcelona 2013. 

La selecció va debutar en l'edició celebrada a Leeds, el 1993, i la seva actuació va ser molt prometedora (9è lloc). L'equip estava llavors liderat per Jordi Flaqué. Va disputar sis partits en total amb dues victòries, davant Eslovàquia (14-1) i Suïssa (11-6), i quatre derrotes.

El creixement de l'equip espanyol va ser poc després vertiginós, i després de dos semifinals disputades a Sevilla 1997 i Belgrad 2006, el seu primer gran èxit abans de la medalla d'or del 2014 va arribar als Campionats d'Europa del 2008, disputats precisament a Màlaga. La selecció es va penjar la medalla de plata després de perdre 8-9 contra Rússia.

En l'última edició de l'esdeveniment, Espanya va concloure en quarta posició després de perdre el xoc per la medalla de bronze davant Itàlia per 10-9. En la semifinal, la selecció d'Oca va caure davant Holanda en la sèrie de penals.