Els campionats d'Europa

Representants d'11 països, entre ells el d'Espanya (Sr. Casanovas), van ser els que van donar llum verda als Campionats d'Europa de waterpolo –durant molts anys lligats als de natació i salts- en una reunió històrica celebrada a Budapest el 19 d'octubre de 1926. El suec Erik Bergvall, aleshores president de la Federació Internacional de Natació Amateur (FINA), va presidir la trobada, en la que es van prendre algunes decisions transcendentals per al desenvolupament d'aquest esport.

La principal va ser l'acord per celebrar l’esdeveniment cada quatre anys, alternant-se al calendari amb els Jocs Olímpics. Els primers Campionats d'Europa es van celebrar aquell mateix any, el 1926, i per aconseguir aquesta alternança amb la màxima competició internacional, el segon es va traslladar al 1927 i el tercer al 1931. Budapest va obtenir un èxit destacat amb aquesta primera cita continental i va passar el testimoni a Bolonya, escenari de la segona edició.

A més del representant espanyol, els alemanys Binner i Behrens, l'austríac Duhmkholer, els belgues Delahaye i De Raeve, el francès Drigny, el grec Protopoulos, l'italià Jar, els polonesos Semadeni i Facher, els txecs Hauptmann i Hofbauer, el president de la FINA i l'amfitrió, l'hongarès Donath, van ser els membres que van tenir l'honor de donar forma al campionat, que celebrarà aviat la seva edició número 33. També va estar present un dirigent anglès, John Hodgson, però com a observador. 

El primer president de la LEN va ser el mateix Bergvall, al que va succeir posteriorment l'alemany Walther Binner. Els campionats van aconseguir immediatament una gran popularitat, evolucionant cap a la fórmula actual, primer amb l'aparició d'un torneig propi per a les dones (Oslo, 1985) i després amb la segregació del waterpolo, que fins a l'any 1997 va compartir la competició amb les proves de natació i salts. 

Actualment se celebra cada dos anys, durant l'estiu en la meitat del cicle olímpic (cas del 2018) i a primers d'any en els anys olímpics.